Àgora |
Diari dels Departaments de Llatí i Grec de l'I.E.S. Sant Vicent Ferrer d'Algemesí
|
|
|
Amb aquesta nota comencem a suggerir-vos alguns textos per als treballs de Mitologia. Esperem els vostres comentaris: ja sabeu que podeu aportar tot allò que us semble interessant. Ens fixarem primer en Ulisses; i de tant i bo que hi ha escrit sobre el personatge triem aquestes propostes: Res millor que començar llegint un fragment de l’Odissea. Què difícil escollir-ne un! A vore si us agrada aquest (cant V, traducció de Carlos García Gual): Ella se sentó enfrente del divino Odiseo, y para ella trajeron las sirvientas ambrosía y néctar. Tendieron ambos sus manos sobre los manjares preparados extendidos delante. Luego, una vez que se hubieron saciado de comida y bebida, comenzó la charla Calipso, la divina entre las diosas: “Laertíada de linaje divino, Odiseo de muchos recursos, ¿conque ya ahora, enseguida, quieres marcharte a tu querida tierra patria? Que te vaya bien, aún así. Mas si supieras en tu mente cuantos rigores es tu destino soportar antes de regresar a tu tierra patria, quedándote acá conmigo guardarías esta casa y serías inmortal, aunque añoraras contemplar a tu esposa, a la que anhelas de continuo todos los días. Me jacto, desde luego, de que no soy inferior a ella, ni en figura ni en talle, porque de ningún modo es normal que las mortales rivalicen en figura ni belleza con las inmortales”. Contestándole a ella le dijo el muy astuto Odiseo: “Diosa soberana, no te enfurezcas conmigo por eso. Sé también yo muy claro todo esto: que la prudente Penélope es inferior a ti en belleza y en figura al contemplarla cara a cara, y ella es mortal, y tú inmortal e inmune a la vejez. Pero aun así quiero y anhelo todos los días llegar a mi casa y conocer el día del regreso. Si alguno de los dioses me ataca de nuevo en la vinosa alta mar, lo soportaré con un corazón sufridor en mi pecho. Pues ya muy numerosos pesares pené y aguanté en medio de las olas y de la guerra. Que ahora se añada éste a aquéllos”. Así habló. Luego se sumergió el sol y llegó la tiniebla. Retirándose ambos al fondo de la cóncava gruta gozaron del trato amoroso, acostándose juntos. D’un salt ens anem fins al segle XX. Ací citem, per exemple, la poetessa Claribel Alegría que a la seua Carta a un desterrado ens dóna una visió irònica i desmitificadora del retorn de l’heroi. I no ens podem oblidar del famós poema Ítaca, de Kavafis. Ací podeu llegir-lo en una versió amb notes (trobada a un comentari de Sebastià al Blog de Mario). Per a acabar, dos pàgines que poden ajudar-vos a completar el treball: el viatge d’Ulisses (de nou al Laberint); i les il·lustracions de John Flaxman per a l’Odissea.
Fecha: 12/05/2008 03:46. |