Blogia
Àgora

Els mites no són inofensius

Els mites no són inofensius

Quan escoltem o llegim un mite podem limitar-nos a gaudir de la narració, com un plaer innocent. Però alhora totes les cultures han fet servir els mites per a transmetre una visió del món compartida pels seus membres. Així que els mites ens parlen de com eren els qui van inventar-los: de les seues virtuts, i també dels seus defectes. De tot plegat podem aprendre.

Aprofitem que s’acosta el Dia de la Dona (dimecres 8 de març) per fer-vos reflexionar una miqueta al voltant de com retraten a les dones els mites clàssics. Del que passava a la vida quotidiana ja en sabeu el suficient per adonar-vos que la seua situació no era massa envejable. Doncs la Mitologia ens confirma sovint aquesta trista realitat.

Segurament haureu vist l’estupenda pel·lícula Te doy mis ojos de la directora Icíar Bollaín, que reflectix amb cruesa el maltractament a les dones dins la societat actual. La protagonista, Pilar, troba a les històries mítiques un refugi contra el seu patiment familiar. Les descobrix quan intenta aconseguir un treball com a guia de museu; i se sent fascinada. En una escena explica al seu fill el mite d’Orfeu i Eurídice com si fóra un conte infantil. En una altra descriu la sensualitat dels amors de Zeus i Dànae, segons els retrata el pintor Tiziano. En eixos moments sembla quasi feliç. Però els tristos destins d’Eurídice i Dànae, les dones protagonistes dels mites, ens fan pensar que tenen una altra funció dins la història.

La mateixa directora ens va aclarir el paper dels mites clàssics a la pel·lícula en una entrevista digital al diari El País:

"Las historias mitológicas tienen amores pero también están llenas de señoras desnudas, violadas, raptadas y en fin, que casi las escogí por eso, más que por el amor que representen. A mí lo que me hace pensar es que venimos de donde venimos con esa cultura, tan gore, y así nos luce el pelo."

Així que ja tenim un bon motiu per escoltar els mites amb atenció: descobrir-nos a nosaltres mateixos i corregir allò que no ens agrade. No us sembla?

1 comentario

Encarna Pastor -

Gràcies pel teu comentari. El vostre blog ja té solera; a mi m'agradaria fer alguna cosa semblant al meu institut