Després d'algunes proves i no pocs dubtes, finalment hem decidit canviar l'adreça del nostre Diari. L'única raó és millorar-lo perquè es parega cada dia més al que vosaltres vulgueu que siga. Però abans d'abandonar aquesta pàgina donem les gràcies a tots els qui heu passat alguna vegada per ací; i, ja sabeu, esperem tornar-vos a trobar ben prompte per a inaugurar la nova Àgora, tan sols a unes poques lletres de distància:
Ens llegim!
Aquesta setmana hem acabat les classes, i després dels nervis i l'enrenou de les notes finals arriba l'hora del comiat. Per a nosaltres el curs ha sigut d'estrena en molts aspectes, i aquesta pàgina només és un d'ells. Un any tan intens com hem passat ens ha de fer mantindre la il·lusió pels que vindran. Però de moment a tots ens anirà bé prendre un respir i agafar forces.
De tota manera, si per gust o (ai!) per obligació ens voleu fer alguna consulta, sapieu que, almenys durant el mes de juliol, continuarem ací a la vostra disposició. Els clàssics mai fan vacances, així que potser l'estiu és un bona oportunitat per a conéixe'ls millor.
I si teniu ganes de recordar alguns moments de l'any, feu una visita a l'Àlbum de fotos, on hem afegit imatges com la que il·lustra aquesta nota. Desitgem de cor que el títol que li hem posat es complisca per a tots. Fins una altra!
Estem als últims dies de classe i per a ajudar-vos en el repàs final hem reformat una miqueta aquesta pàgina. Les novetats afecten sobretot a l'organització de la informació per facilitar-vos la consulta.
Podeu vore que al menú de l'esquerra han desaparegut els enllaços a altres pàgines. Des d'ara els teniu agrupats en la secció De l'Àgora a... De tant en tant actualitzarem les propostes que trobareu allí, sobretot tenint en compte els vostres gustos i interessos. Així que animeu-vos a col·laborar per a construir-la entre tots.
Al mateix menú hem posat una Carpeta de classe, on guardarem tots aquells documents que faciliten o completen el treball que fem a l'aula. Ja voreu que de moment està mig buida... Però a dins cap tot allò que us puga ser útil, així que ja anirà omplint-se amb els vostres suggeriments. Per ara recomanem als alumnes de Grec que vagen perdent-li el respecte a la tercera declinació amb l'ajuda del resum que hem preparat.
I per a acabar, permeteu-me que torne a un dels millors records d'aquest curs que ja s'acaba: a l'Àlbum de Fotos podeu revisar algunes imatges de l'última representació del nostre Orfeu. Confiem que en el futur hi haurà molts més records per a compartir entre tots. Que us aprofiten les novetats i ànims per als exàmens!
Des de la Carpeta de classe, als enllaços de l'esquerra, podeu baixar-vos un document amb lectures sobre alguns mites que heu triat per al vostre treball: els amors de Zeus, els mites de Creta i el déu Dionís.
Recordeu que la resta de lectures, sobre Apol·lo i Ulisses, ja les teniu a un parell de notes anteriors del diari. Si algú de vosaltres, o qualsevol lector d'aquesta pàgina, vol comentar-les o suggerir-ne altres que li agraden, rebrem amb molt de gust les vostres aportacions. I recordeu les propostes per a comentar un text literari que vam deixar escrites ací.
Esperem que la lectura us faça passar una bona estona.
Ara que s’acosten els exàmens finals convé que ordenem les idees pel que fa a la gramàtica. De segur que el temps que dediquem a repassar-la ens serà de molt de profit a l’hora d’entendre millor els textos clàssics.
Per això volem recordar-vos les suggerències que proposàvem per a la classe de Grec a una nota anterior d’aquesta mateixa pàgina. Afegirem ara un altre recurs a Internet que hem estat visitant i ens ha paregut molt interessant. Es tracta d’una Gramática Griega Interactiva que forma part del Proyecto Palladium. De passada us animem a explorar els abundantíssims recursos que aquest portal del món clàssic ens oferix.
I no cal dir que ens teniu a la vostra disposició per a qualsevol aclariment o ajuda que necessiteu. Només heu d’escriure un comentari i us contestarem. Així que, ànims i esperem que amb aquests complements l’estudi resulte una miqueta més agradable.
Com és de llarg aquest camí! deia ahir el nostre Orfeu a l’escenari al Certamen Compitalia. Sí que és cert: ha sigut llarg i difícil des que començàrem allà pel novembre. Però hem tingut més sort que ell perquè ha acabat de la millor manera possible: amb tots feliços i emocionats per haver compartit aquesta experiència. Així que volem donar-vos les gràcies...
a Marvi, Judith i Jaume que donàreu el primer pas;
a Cristina i Laura, les dos nimfes més guapes (i xarradores) de tot l’Olimp;
a Xavi i Fernando, bons amics d’Orfeu i companys divertits als assajos;
a David, capaç de convertir-se de Narrador en Caront en tan sols uns minuts, i sempre amb eixa veu tronadora;
a Sasha, per haver-nos portat l’empenta digna d’una Fúria quan la necessitàvem; i a Isabel i Andrea, que tampoc es quedàreu arrere;
i a Bàrbara, que ens ha guiat a tots en aquesta primera aventura al teatre.
Besos a tots i tant de bo ens tornem a trobar dalt d’un escenari. Que siga ben prompte!
http://www.estudiantes.elpais.es
Alguns heu pensat incloure al diari un article amb aquest format. Abans que res, recordeu: trieu bé el personatge, que tinga alguna cosa interessant a dir, i sobretot que us resulte atractiu a vosaltres.Aprofitem que hem de respondre un comentari d’Ana sobre la possible entrevista a Daniel Arenas per a donar-vos a tots algunes orientacions.
D’entrada estaria bé fixar-se en un exemple d’entrevista. Ací teniu el començament d’una apareguda al periòdic premiat l’any passat (la podeu consultar sencera a la secció Hemeroteca de la pàgina web). Fixeu-vos en la introducció, que ens presenta el personatge i el seu entorn. I respecte a les preguntes que podeu fer-li al vostre entrevistat, ací van algunes idees per al cas concret de Daniel, que és escriptor també:- Com va començar a planificar la seua obra? Quin propòsit tenia en posar-se a escriure?
- Va haver alguna font d’inspiració per al tema i els personatges?- Es va documentar prèviament? Quines fonts va consultar?
- Algun personatge de la novel·la està inspirat en la realitat? Si és així, quin tracte va tindre amb ell?- Quant de temps tardà en redactar-la? Va trobar dificultats importants en aquest procés?
- La guerra civil espanyola sembla que torna a estar d’actualitat: algunes pel·lícules i llibres recents la tracten; torna a estar present a les notícies d’actualitat (foses comunes, papers de Salamanca, etc.). Què pensa d’aquest reviscolament?- A banda de la novel·la, ha conreat altres gèneres literaris? Tracta en ells els mateixos temes?
- Hem sabut que prompte es jubilarà de la seua feina com a professor? Què espera d’aquesta nova etapa a la seua vida? Pensa dedicar-li més temps a la literatura?
- Què creu que pot aportar aquesta història als joves d’avui?Però la llista podria fer-se més llarga. Vosaltres que heu llegit el llibre de Daniel segur que la podeu ampliar. Bona feina!
És una activitat que haureu fet sovint, amb més o menys èxit; i que de segur continuareu practicant a mesura que avance el Batxillerat. Sense anar més lluny, els qui esteu preparant per a classe el treball de mitologia grega sabeu que cal comentar alguns textos literaris relacionats amb el vostre tema o personatge. No estaria malament, doncs, que férem una prova. Us proposem aquest poema:
Aeroport d’Atenes
L’aurora acaricia amb dits de rosa
fusellatges que semblen, enlairant-se,
fantasmes d’alumini de la Ilíada.
La veu de les ruïnes d’algun déu,
una veu com de restes de muralla,
s’escampa en grec per la megafonia.
Vora el pope barbut, suat, amb robes
d’un negre destenyit, com una icona,
homes amb rostre astut de mercader
parlen i gesticulen amb el mòbil.
Noies de ventres tersos, avorrides,
van fullejant revistes i fan cua
davant les màquines mig rovellades
de venda de begudes. Coca-cola:
aquest és l’elixir que pren Helena,
mostrant les cames nues i les ungles
vermelles dels seus peus, que desafien
qualsevol que es proposi enterrar el mite.
Joan Margarit, Càlcul d’estructures (2005)
Per on començar? El més urgent serà assegurar-nos que ho hem entés tot, almenys quant al lèxic. Per consultar els dubtes (potser “fusellatge”, “pope”, “icona”?) ací teniu alguns recursos bàsics:
El diccionari de la Real Academia Española.
La Wikipedia.
O el tan conegut Google.
Tampoc ens vindrà malament, encara que només siga per curiositat, informar-nos sobre l’autor.
Una vegada ens hem situat, arriba el moment de comentar: el què? De entrada, hem entés el poema? Mireu el que diu sobre això el mateix poeta:
A mi em sembla que només és vàlida la poesia que s’entén. Ara bé: què vol dir entendre? (…) les persones que han llegit un bon poema ja no són les mateixes que abans de llegir-lo. Si ha passat això, és que “s’ha entés” el poema. Potser no sabrem a quin nivell, però sí que és el suficient perquè s’estigui en disposició de pensar-hi i de continuar llegint-lo, i per a això no cal cap do ni cap situació especial.
I ara anem a concretar i treure conclusions. Podem fixar-nos en:
- Les expressions més suggerents, fins i tot enigmàtiques, que sol utilitzar la poesia. Com explicaríeu, per exemple, fantasmes d’alumini de la Ilíada?
- Si hi ha algun motiu o idea que es repetisca al llarg del text.
- Què ens ha volgut transmetre l’autor? Pareu atenció al títol i al final del poema.
Tant si seguiu aquesta proposta com si en trieu una altra, fer un comentari ens permet gaudir d’un text en aportar la nostra experiència com a lectors. Que us siga profitosa.
Gisela, la professora que ens ha acompanyat aquestes últimes setmanes a classe, ens deixa un resum de les seues explicacions al voltant de l’educació a Grècia i Roma. És un tema molt interessant per si mateix, però a més a més recordeu que pot ser una bona idea dedicar-li un apartat del vostre treball d’avaluació. Si voleu fer-li alguna consulta o ampliar la informació, deixeu-nos un comentari.
Perquè llegiu algun text més sobre estudiants i professors, ací teniu la visió particular de Marcial, un escriptor llatí que sembla no tindre massa bona opinió dels mestres. A vore si descobriu què és el que més li molesta d’ells... Per cert, sabríeu identificar la frase en què es fa al·lusió als gladiadors?
Encetem aquesta secció destinada als col·laboradors del programa El País de los Estudiantes. Com que a classe només ens veiem un parell d’hores a la setmana, aquests missatges poden ajudar-nos a compartir informació i plantejar propostes de treball. Per a fer-vos escoltar només heu d’accedir a l’enllaç “Comentar” que trobareu al final del missatge. Gràcies de nou a tots els qui participeu, i animeu-vos a seguir endavant. Per començar, en aquesta nota anem a suggerir-vos un parell de temes per a la secció de Societat i Cultura del nostre diari: Homes i dones a la societat actual i Mozart, un músic per a tots. Com sempre, haurem de documentar-nos primer. Esperem que els recursos que teniu a continuació us interessen i aprofiten. Por qué las mujeres son... ¿más listas? És cert aquest tòpic? El que sí descobrireu llegint aquest article és allò que hauríem d’aprendre d’elles (i n’hi ha molt!). Más allá del velo L’article retrata com enfronten algunes dones del món àrab un destí de discriminació i lluiten per a superar-lo. 36 países mantienen la discriminación de las mujeres en sus leyes nacionales La notícia denuncia la permissivitat de les lleis en alguns països on les dones patixen discriminacions incomprensibles. Mozart, el genio de Salzburgo Per a començar a conéixer el músic de l’any. Més informació en aquest altre enllaç. Si teniu més propostes, o si voleu fer-nos arribar els vostres textos per als articles, ja sabeu: clic a “Comentar”. Fins aviat!
Quan escoltem o llegim un mite podem limitar-nos a gaudir de la narració, com un plaer innocent. Però alhora totes les cultures han fet servir els mites per a transmetre una visió del món compartida pels seus membres. Així que els mites ens parlen de com eren els qui van inventar-los: de les seues virtuts, i també dels seus defectes. De tot plegat podem aprendre.
Aprofitem que s’acosta el Dia de la Dona (dimecres 8 de març) per fer-vos reflexionar una miqueta al voltant de com retraten a les dones els mites clàssics. Del que passava a la vida quotidiana ja en sabeu el suficient per adonar-vos que la seua situació no era massa envejable. Doncs la Mitologia ens confirma sovint aquesta trista realitat.
Segurament haureu vist l’estupenda pel·lícula Te doy mis ojos de la directora Icíar Bollaín, que reflectix amb cruesa el maltractament a les dones dins la societat actual. La protagonista, Pilar, troba a les històries mítiques un refugi contra el seu patiment familiar. Les descobrix quan intenta aconseguir un treball com a guia de museu; i se sent fascinada. En una escena explica al seu fill el mite d’Orfeu i Eurídice com si fóra un conte infantil. En una altra descriu la sensualitat dels amors de Zeus i Dànae, segons els retrata el pintor Tiziano. En eixos moments sembla quasi feliç. Però els tristos destins d’Eurídice i Dànae, les dones protagonistes dels mites, ens fan pensar que tenen una altra funció dins la història.
La mateixa directora ens va aclarir el paper dels mites clàssics a la pel·lícula en una entrevista digital al diari El País:
"Las historias mitológicas tienen amores pero también están llenas de señoras desnudas, violadas, raptadas y en fin, que casi las escogí por eso, más que por el amor que representen. A mí lo que me hace pensar es que venimos de donde venimos con esa cultura, tan gore, y así nos luce el pelo."Així que ja tenim un bon motiu per escoltar els mites amb atenció: descobrir-nos a nosaltres mateixos i corregir allò que no ens agrade. No us sembla?
Reprenem les lectures de Mitologia. Ara és el torn d’Apol·lo, de qui ens fa un bon retrat el poeta grec Cal·límac:
De oro es el manto de Apolo, y la túnica que se abrocha; de oro es su lira, y el arco Lictio y la faretra; de oro son también sus sandalias. Apolo es todo él oro y riqueza: Pito es buena prueba de ello. Siempre es hermoso, siempre es joven. Ni el más mínimo bozo cubrió jamás las tiernas mejillas de Febo. Nadie tan rico en artes como Apolo. Le pertenecen tanto el arquero como el aedo, pues el arco y el canto están encomendados a Febo. Suyos son las profetisas y los adivinos. Febo es quien ha enseñado a los médicos el arte de retrasar la muerte.
Però si el déu ens pot curar, també envia la mort repentina amb les seues fletxes. En aquest text de la Ilíada un sacerdot troià, Crises, li demana venjança contra els grecs; i Apol·lo actua:
“Si alguna vez he techado tu amable templo o si alguna vez he quemado en tu honor pingües muslos de toros y de cabras, cúmpleme ahora este deseo: que paguen los dánaos mis lágrimas con tus dardos”. Así habló en su plegaria, y Febo Apolo le escuchó y descendió de las cumbres del Olimpo, airado en su corazón, con el arco en los hombros y la aljaba, tapada a ambos lados. Resonaron las flechas sobre los hombros del dios irritado, al ponerse en movimiento, e iba semejante a la noche. Luego se sentó lejos de las naves y arrojó con tino una saeta; y un terrible chasquido salió del argénteo arco. Primero apuntaba sobre las acémilas y los ágiles perros; mas luego disparaba contra ellos su dardo con asta de pino y acertaba; y sin pausa ardían densas las piras de cadáveres.
Febus és un altre nom amb què és conegut el déu. L’hem vist associat a l’or; i foren sobretot els poetes llatins els qui l’identificaren també amb Hèlios, el déu del sol. Així ens descriu Ovidi el seu palau resplendent:
S’aixecava el palau del Sol en altes columnes
tot resplendent amb l’or i el pirop que imita les flames;
era el seu sostre cobert amb blanques teules d’ivori
i els batents del portal amb claror de plata lluïen.
(…) Amb vestits de porpra s’hi troba
Febus, que seu en un tron tot clar de brillants i maragdes.
Són el Dia, i el Mes, i l’Any a dreta i esquerra
amb els segles i, a espais iguals disposades, les hores;
la Primavera recent, que cenyeix florides corones
hi és, i l’Estiu despullat, que porta feixos d’espigues,
la Tardor tota bruta d’haver trepitjat la verema
i l’Hivern congelat, de blanca testa eriçada.
I seguim llegint Ovidi per tal de recordar una de les més famoses aventures amoroses d’Apol·lo, que tan mala sort solia tindre en aquests casos:
El primer amor de Apolo fue Dafne, la hija del Peneo, y no fue producto del ciego azar, sino de la violenta cólera de Cupido: “Aunque tu arco atraviese todo lo demás, el mío te va a atravesar a ti”. Dijo y sacó de su aljaba portador de flechas dos dardos de diferente efecto; el uno hace huir al amor, el otro lo produce. El que lo produce es de oro, y resplandece su afilada punta; el que lo hace huir es romo y tiene la caña guarnecida de plomo. Éste fue el que clavó el dios en la ninfa del Peneo, mientras que con el otro hirió hasta la médula de Apolo después de atravesarle los huesos. En el acto queda el uno enamorado; huye la otra hasta del nombre del amor. Corren veloces el dios y la muchacha, él por la esperanza, ella por el temor. Sin embargo el perseguidor es más rápido, acosa la espalda de la fugitiva. Agotadas sus fuerzas, palideció; vencida por la fatiga de tan acelerada huida, mira las aguas del Peneo y dice: “Socórreme, padre; si los ríos tenéis un poder divino, destruye, cambiándola, esta figura por la que he gustado en demasía”. Apenas acabó su plegaria cuando un pesado entorpecimiento se apodera de sus miembros; sus suaves formas van siendo envueltas por una delgada corteza, sus cabellos crecen transformándose en hojas, en ramas sus brazos; sus pies un momento antes tan veloces quedan inmovilizados en raíces fijas; una arbórea copa posee el lugar de su cabeza; su esplendente belleza es lo único que de ella queda. Y el dios le habla así: “Está bien, puesto que ya no puedes ser mi esposa, al menos serás mi árbol”.
Les traduccions dels textos són de Luis Alberto de Cuenca i Máximo Brioso (Cal·límac); i de Jordi Parramón i Antonio Ruiz de Elvira (Metamorfosis d’Ovidi). Els textos en castellà els hem pres de l’antologia Los dioses del Olimpo, publicada per Alianza Editorial.
Aquest diari també voldríem que fóra per a vosaltres, els qui estudieu Cultura Clàssica. I podem aprofitar-lo per millorar el treball que estem preparant per al final d’aquesta avaluació. Ja sabeu: es tracta d’adoptar el paper d’un personatge grec o romà i que ens conteu la vostra vida en primera persona. Per a qualsevol dubte que tingueu (si necessiteu algun recurs per al treball, per exemple) ens podeu escriure un comentari fent clic a l’enllaç “Comentar” que trobareu al final de cada nota. Esperem la vostra col·laboració.
Per començar us proposem un parell d’enllaços sobre la sèrie “Roma”. La informació bàsica la trobareu ací: és un article de Wikipedia des d’on podeu iniciar la navegació. Però sobretot ens ha agradat la pàgina que el canal Cuatro li va dedicar a la sèrie. D’ella us recomanem especialment dos apartats: els resums dels capítols, amb una bona selecció d’imatges; i els gràfics, molt útils per a saber més de la relació entre els personatges, com era la societat romana de l’època, i també fins on es va estendre l’imperi que els romans conquistaren.
A vore si la mirada de Cleopatra us inspira. Bona feina i fins aviat!
Amb aquesta nota comencem a suggerir-vos alguns textos per als treballs de Mitologia. Esperem els vostres comentaris: ja sabeu que podeu aportar tot allò que us semble interessant.
Ens fixarem primer en Ulisses; i de tant i bo que hi ha escrit sobre el personatge triem aquestes propostes:
Res millor que començar llegint un fragment de l’Odissea. Què difícil escollir-ne un! A vore si us agrada aquest (cant V, traducció de Carlos García Gual):
Ella se sentó enfrente del divino Odiseo, y para ella trajeron las sirvientas ambrosía y néctar. Tendieron ambos sus manos sobre los manjares preparados extendidos delante. Luego, una vez que se hubieron saciado de comida y bebida, comenzó la charla Calipso, la divina entre las diosas:
“Laertíada de linaje divino, Odiseo de muchos recursos, ¿conque ya ahora, enseguida, quieres marcharte a tu querida tierra patria? Que te vaya bien, aún así. Mas si supieras en tu mente cuantos rigores es tu destino soportar antes de regresar a tu tierra patria, quedándote acá conmigo guardarías esta casa y serías inmortal, aunque añoraras contemplar a tu esposa, a la que anhelas de continuo todos los días. Me jacto, desde luego, de que no soy inferior a ella, ni en figura ni en talle, porque de ningún modo es normal que las mortales rivalicen en figura ni belleza con las inmortales”.
Contestándole a ella le dijo el muy astuto Odiseo:
“Diosa soberana, no te enfurezcas conmigo por eso. Sé también yo muy claro todo esto: que la prudente Penélope es inferior a ti en belleza y en figura al contemplarla cara a cara, y ella es mortal, y tú inmortal e inmune a la vejez. Pero aun así quiero y anhelo todos los días llegar a mi casa y conocer el día del regreso. Si alguno de los dioses me ataca de nuevo en la vinosa alta mar, lo soportaré con un corazón sufridor en mi pecho. Pues ya muy numerosos pesares pené y aguanté en medio de las olas y de la guerra. Que ahora se añada éste a aquéllos”.
Así habló. Luego se sumergió el sol y llegó la tiniebla. Retirándose ambos al fondo de la cóncava gruta gozaron del trato amoroso, acostándose juntos.
D’un salt ens anem fins al segle XX. Ací citem, per exemple, la poetessa Claribel Alegría que a la seua Carta a un desterrado ens dóna una visió irònica i desmitificadora del retorn de l’heroi. I no ens podem oblidar del famós poema Ítaca, de Kavafis. Ací podeu llegir-lo en una versió amb notes (trobada a un comentari de Sebastià al Blog de Mario).
Per a acabar, dos pàgines que poden ajudar-vos a completar el treball: el viatge d’Ulisses (de nou al Laberint); i les il·lustracions de John Flaxman per a l’Odissea.
Els alumnes més matiners de Grec I ja heu visitat l’aula d’informàtica per tal de conéixer alguns recursos d’Internet que ens poden ser útils. Segur que us resulta familiar el nostre estimat Laberint (teniu també l’enllaç al menú de la portada del diari): ja sabeu que és la font principal per al treball de Mitologia que portem entre mans. Però com que s’acosta el final del trimestre i sempre està bé fer memòria del que hem aprés, avui us proposem un parell de pàgines que ens ajuden a traduir millor; i de passada a repassar l’anglés!
Els exercicis de James F. Johnson els hem practicat altres vegades. Com sabeu, permeten estudiar el vocabulari i la gramàtica, i estan classificats segons els capítols del llibre de text. També són molt interessants, i variats, els de la Universitat de Victoria. Proveu-los i ànims! No oblideu que, si trobeu algun problema en practicar-los, podeu escriure un comentari a aquesta nota. Dijous a primera hora mirarem de resoldre els dubtes entre tots: atents al despertador!
... I gràcies a Ana i a Mertxu per haver-nos suggerit aquestes i moltes altres bones idees!
Benvinguts tots a aquest punt de trobada! Confiem que siga una bona ajuda per als vostres estudis i us desperte noves inquietuds. Aprendrem més si col·laborem entre tots; per això, la vostra participació és molt important. Podeu comentar els articles que llegiu, enviar-nos suggerències, exposar els vostres treballs de classe… En fi, tot allò que us vinga de gust! També ens agradaria que ens visitàreu sovint a la pàgina del nostre Institut: esperem inaugurar-la prompte. De moment, salut a tots i… ens vorem a l’Àgora!