Comentar un text

És una activitat que haureu fet sovint, amb més o menys èxit; i que de segur continuareu practicant a mesura que avance el Batxillerat. Sense anar més lluny, els qui esteu preparant per a classe el treball de mitologia grega sabeu que cal comentar alguns textos literaris relacionats amb el vostre tema o personatge. No estaria malament, doncs, que férem una prova. Us proposem aquest poema:

Aeroport d’Atenes

L’aurora acaricia amb dits de rosa
fusellatges que semblen, enlairant-se,
fantasmes d’alumini de la Ilíada.
La veu de les ruïnes d’algun déu,
una veu com de restes de muralla,
s’escampa en grec per la megafonia.
Vora el pope barbut, suat, amb robes
d’un negre destenyit, com una icona,
homes amb rostre astut de mercader
parlen i gesticulen amb el mòbil.
Noies de ventres tersos, avorrides,
van fullejant revistes i fan cua
davant les màquines mig rovellades
de venda de begudes. Coca-cola:
aquest és l’elixir que pren Helena,
mostrant les cames nues i les ungles
vermelles dels seus peus, que desafien
qualsevol que es proposi enterrar el mite.

Joan Margarit, Càlcul d’estructures (2005)

Per on començar? El més urgent serà assegurar-nos que ho hem entés tot, almenys quant al lèxic. Per consultar els dubtes (potser “fusellatge”, “pope”, “icona”?) ací teniu alguns recursos bàsics:
El diccionari de la Real Academia Española.
La Wikipedia.
O el tan conegut Google.

Tampoc ens vindrà malament, encara que només siga per curiositat, informar-nos sobre l’autor.

Una vegada ens hem situat, arriba el moment de comentar: el què? De entrada, hem entés el poema? Mireu el que diu sobre això el mateix poeta:

A mi em sembla que només és vàlida la poesia que s’entén. Ara bé: què vol dir entendre? (…) les persones que han llegit un bon poema ja no són les mateixes que abans de llegir-lo. Si ha passat això, és que “s’ha entés” el poema. Potser no sabrem a quin nivell, però sí que és el suficient perquè s’estigui en disposició de pensar-hi i de continuar llegint-lo, i per a això no cal cap do ni cap situació especial.

I ara anem a concretar i treure conclusions. Podem fixar-nos en:
- Les expressions més suggerents, fins i tot enigmàtiques, que sol utilitzar la poesia. Com explicaríeu, per exemple, fantasmes d’alumini de la Ilíada?
- Si hi ha algun motiu o idea que es repetisca al llarg del text.
- Què ens ha volgut transmetre l’autor? Pareu atenció al títol i al final del poema.

Tant si seguiu aquesta proposta com si en trieu una altra, fer un comentari ens permet gaudir d’un text en aportar la nostra experiència com a lectors. Que us siga profitosa.

4 comentarios

[salud hernaiz ruescas - 23 de marzo de 2006 - 08:47]

L’aeroport d’Atenes

El autor d’aquest poema que descriu les sensasions que experimenta en arribar a Atenes es Joan Margarit. Per saber un poc més entorn a aquest autor podem dir que naix a lleida en 1938. escriu en castella pero la seua llengua familiar es el catala. Mes tard, comenÇa una nova trayectoria profesional quan escriu les obres tan en castella com en catala.

En el poema relaciona la realitat en el moment que veu atenes i la visio de la grecia antiga amb personatges com la veu d’algun deu per el megafon, o com li sugerixen els avions a la guerra de troia o la bellesa de helena comparada amb les xiques joves i boniques.
Per a mi es molt intens perque pot fer un poema que trasmitix l’esencia que encara hi ha a Atenes i la realitat que viu i observa ell en aquell moment.

[Gemma Adam Martínez - 23 de marzo de 2006 - 08:23]

Comentari sobre el text literari: Aeroport d’Atenes


Aquesta poesía l’ha escrit un poeta que li diuen Joan Margarit Consarnau. Ell va nàixer a Lleida l’any 1938. És arquitecte i catedràtic de càlculs de l’escola d’arquitectura de Barcelona. Va començar a escriure a finals dels anys cinquanta. Ell parla català però per al seu treball sempre a utilitzat el castellà com a llengua d’ escriptura però a l’actualitat escriu en les dues llengues.

La poesía que acabem de llegir està escrita en una forma amb expressions modernes i col·loquials però sempre amb carácter poemàtic ben bé més antic però comprensible, i l’autor descriu desde que arriba a un aeroport d’Atenes i comença a descriure el que veu. Utilitza moltes metàfores com per exemple per a descruire els avions (fantasmes d’alumini de la Iliada). A mi aquest poema m’ha paregut molt original però també hem pareix que no entra dins de la poesía clássica ja que, utilitza, com ja he dit, expressions modernes i col·loquials; però potser un poema que podría revolucionar la poesía de tots els temps.

Gemma Adam Martinez
1 BATX. B.

[Isabel - 16 de marzo de 2006 - 08:53]

Aquest poema tracta de Joan Margarit, que està en un aeroport. Allí veu un capella vestit de negre, també hi ha homes que estàn parlant pel móbil. A l´aeroport també hi ha dones llegint revistes davant de les màquines de begudes. Aquesta imatge li fa recordar a l´autor la figura de Helena, amb les cames nues i les ungles dels peus pintades de color vermell.
Aquest poema no m´ha agradat perquè no m´ha aportat massa coses, i normalment quan he llegit algun que altre poema, la majoria d vegades sempre m´ha aportat alguna cosa.

[Alexis - 16 de marzo de 2006 - 08:43]

En aquest poema l’autor parla sobre l’aeroport d’atenes com si de un mite es tractara. Utilitza personificacions, com per exemple la dels avions, duiguent que aquestos són fantasmes d’alumini. Conta el que veu a l’aeroport, xiques bebent un refresc, els mercaders, etc. i els compara amb altres coses o persones de l’antigüa Grècia com en el cas d’Helena. L’objectiu d’aquest poema és fer creure que els mites segueixen existint en aquesta època i que a pesar dels anys que tenen d’existencia els mites evolucionen al llarg de la historia.
Aquest poema em sembla fluix, no m’aporta ninguna cosa i em pareix que el que diu no acava de ser del tot cert.