Blogia
Àgora

Lectures

Més lectures mitològiques

Des de la Carpeta de classe, als enllaços de l'esquerra, podeu baixar-vos un document amb lectures sobre alguns mites que heu triat per al vostre treball: els amors de Zeus, els mites de Creta i el déu Dionís.

Recordeu que la resta de lectures, sobre Apol·lo i Ulisses, ja les teniu a un parell de notes anteriors del diari. Si algú de vosaltres, o qualsevol lector d'aquesta pàgina, vol comentar-les o suggerir-ne altres que li agraden, rebrem amb molt de gust les vostres aportacions. I recordeu les propostes per a comentar un text literari que vam deixar escrites ací.

Esperem que la lectura us faça passar una bona estona.

Comentar un text

És una activitat que haureu fet sovint, amb més o menys èxit; i que de segur continuareu practicant a mesura que avance el Batxillerat. Sense anar més lluny, els qui esteu preparant per a classe el treball de mitologia grega sabeu que cal comentar alguns textos literaris relacionats amb el vostre tema o personatge. No estaria malament, doncs, que férem una prova. Us proposem aquest poema:

Aeroport d’Atenes

L’aurora acaricia amb dits de rosa
fusellatges que semblen, enlairant-se,
fantasmes d’alumini de la Ilíada.
La veu de les ruïnes d’algun déu,
una veu com de restes de muralla,
s’escampa en grec per la megafonia.
Vora el pope barbut, suat, amb robes
d’un negre destenyit, com una icona,
homes amb rostre astut de mercader
parlen i gesticulen amb el mòbil.
Noies de ventres tersos, avorrides,
van fullejant revistes i fan cua
davant les màquines mig rovellades
de venda de begudes. Coca-cola:
aquest és l’elixir que pren Helena,
mostrant les cames nues i les ungles
vermelles dels seus peus, que desafien
qualsevol que es proposi enterrar el mite.

Joan Margarit, Càlcul d’estructures (2005)

Per on començar? El més urgent serà assegurar-nos que ho hem entés tot, almenys quant al lèxic. Per consultar els dubtes (potser “fusellatge”, “pope”, “icona”?) ací teniu alguns recursos bàsics:
El
diccionari de la Real Academia Española.
La
Wikipedia.
O el tan conegut
Google.

Tampoc ens vindrà malament, encara que només siga per curiositat, informar-nos sobre l’autor.

Una vegada ens hem situat, arriba el moment de comentar: el què? De entrada, hem entés el poema? Mireu el que diu sobre això el mateix poeta:

A mi em sembla que només és vàlida la poesia que s’entén. Ara bé: què vol dir entendre? (…) les persones que han llegit un bon poema ja no són les mateixes que abans de llegir-lo. Si ha passat això, és que “s’ha entés” el poema. Potser no sabrem a quin nivell, però sí que és el suficient perquè s’estigui en disposició de pensar-hi i de continuar llegint-lo, i per a això no cal cap do ni cap situació especial.

I ara anem a concretar i treure conclusions. Podem fixar-nos en:
- Les expressions més suggerents, fins i tot enigmàtiques, que sol utilitzar la poesia. Com explicaríeu, per exemple, fantasmes d’alumini de la Ilíada?
- Si hi ha algun motiu o idea que es repetisca al llarg del text.
- Què ens ha volgut transmetre l’autor? Pareu atenció al títol i al final del poema.

Tant si seguiu aquesta proposta com si en trieu una altra, fer un comentari ens permet gaudir d’un text en aportar la nostra experiència com a lectors. Que us siga profitosa.

Apol·lo

Apol·lo

Reprenem les lectures de Mitologia. Ara és el torn d’Apol·lo, de qui ens fa un bon retrat el poeta grec Cal·límac:

De oro es el manto de Apolo, y la túnica que se abrocha; de oro es su lira, y el arco Lictio y la faretra; de oro son también sus sandalias. Apolo es todo él oro y riqueza: Pito es buena prueba de ello. Siempre es hermoso, siempre es joven. Ni el más mínimo bozo cubrió jamás las tiernas mejillas de Febo. Nadie tan rico en artes como Apolo. Le pertenecen tanto el arquero como el aedo, pues el arco y el canto están encomendados a Febo. Suyos son las profetisas y los adivinos. Febo es quien ha enseñado a los médicos el arte de retrasar la muerte.

Però si el déu ens pot curar, també envia la mort repentina amb les seues fletxes. En aquest text de la Ilíada un sacerdot troià, Crises, li demana venjança contra els grecs; i Apol·lo actua:

“Si alguna vez he techado tu amable templo o si alguna vez he quemado en tu honor pingües muslos de toros y de cabras, cúmpleme ahora este deseo: que paguen los dánaos mis lágrimas con tus dardos”. Así habló en su plegaria, y Febo Apolo le escuchó y descendió de las cumbres del Olimpo, airado en su corazón, con el arco en los hombros y la aljaba, tapada a ambos lados. Resonaron las flechas sobre los hombros del dios irritado, al ponerse en movimiento, e iba semejante a la noche. Luego se sentó lejos de las naves y arrojó con tino una saeta; y un terrible chasquido salió del argénteo arco. Primero apuntaba sobre las acémilas y los ágiles perros; mas luego disparaba contra ellos su dardo con asta de pino y acertaba; y sin pausa ardían densas las piras de cadáveres.

Febus és un altre nom amb què és conegut el déu. L’hem vist associat a l’or; i foren sobretot els poetes llatins els qui l’identificaren també amb Hèlios, el déu del sol. Així ens descriu Ovidi el seu palau resplendent:

S’aixecava el palau del Sol en altes columnes

tot resplendent amb l’or i el pirop que imita les flames;

era el seu sostre cobert amb blanques teules d’ivori

i els batents del portal amb claror de plata lluïen.

(…) Amb vestits de porpra s’hi troba

Febus, que seu en un tron tot clar de brillants i maragdes.

Són el Dia, i el Mes, i l’Any a dreta i esquerra

amb els segles i, a espais iguals disposades, les hores;

la Primavera recent, que cenyeix florides corones

hi és, i l’Estiu despullat, que porta feixos d’espigues,

la Tardor tota bruta d’haver trepitjat la verema

i l’Hivern congelat, de blanca testa eriçada.

I seguim llegint Ovidi per tal de recordar una de les més famoses aventures amoroses d’Apol·lo, que tan mala sort solia tindre en aquests casos:

El primer amor de Apolo fue Dafne, la hija del Peneo, y no fue producto del ciego azar, sino de la violenta cólera de Cupido: “Aunque tu arco atraviese todo lo demás, el mío te va a atravesar a ti”. Dijo y sacó de su aljaba portador de flechas dos dardos de diferente efecto; el uno hace huir al amor, el otro lo produce. El que lo produce es de oro, y resplandece su afilada punta; el que lo hace huir es romo y tiene la caña guarnecida de plomo. Éste fue el que clavó el dios en la ninfa del Peneo, mientras que con el otro hirió hasta la médula de Apolo después de atravesarle los huesos. En el acto queda el uno enamorado; huye la otra hasta del nombre del amor. Corren veloces el dios y la muchacha, él por la esperanza, ella por el temor. Sin embargo el perseguidor es más rápido, acosa la espalda de la fugitiva. Agotadas sus fuerzas, palideció; vencida por la fatiga de tan acelerada huida, mira las aguas del Peneo y dice: “Socórreme, padre; si los ríos tenéis un poder divino, destruye, cambiándola, esta figura por la que he gustado en demasía”. Apenas acabó su plegaria cuando un pesado entorpecimiento se apodera de sus miembros; sus suaves formas van siendo envueltas por una delgada corteza, sus cabellos crecen transformándose en hojas, en ramas sus brazos; sus pies un momento antes tan veloces quedan inmovilizados en raíces fijas; una arbórea copa posee el lugar de su cabeza; su esplendente belleza es lo único que de ella queda. Y el dios le habla así: “Está bien, puesto que ya no puedes ser mi esposa, al menos serás mi árbol”.

 

Les traduccions dels textos són de Luis Alberto de Cuenca i Máximo Brioso (Cal·límac); i de Jordi Parramón i Antonio Ruiz de Elvira (Metamorfosis d’Ovidi). Els textos en castellà els hem pres de l’antologia Los dioses del Olimpo, publicada per Alianza Editorial.

Textos sobre Ulisses

Textos sobre Ulisses

Amb aquesta nota comencem a suggerir-vos alguns textos per als treballs de Mitologia. Esperem els vostres comentaris: ja sabeu que podeu aportar tot allò que us semble interessant.

Ens fixarem primer en Ulisses; i de tant i bo que hi ha escrit sobre el personatge triem aquestes propostes:

Res millor que començar llegint un fragment de l’Odissea. Què difícil escollir-ne un! A vore si us agrada aquest (cant V, traducció de Carlos García Gual):

Ella se sentó enfrente del divino Odiseo, y para ella trajeron las sirvientas ambrosía y néctar. Tendieron ambos sus manos sobre los manjares preparados extendidos delante. Luego, una vez que se hubieron saciado de comida y bebida, comenzó la charla Calipso, la divina entre las diosas:

“Laertíada de linaje divino, Odiseo de muchos recursos, ¿conque ya ahora, enseguida, quieres marcharte a tu querida tierra patria? Que te vaya bien, aún así. Mas si supieras en tu mente cuantos rigores es tu destino soportar antes de regresar a tu tierra patria, quedándote acá conmigo guardarías esta casa y serías inmortal, aunque añoraras contemplar a tu esposa, a la que anhelas de continuo todos los días. Me jacto, desde luego, de que no soy inferior a ella, ni en figura ni en talle, porque de ningún modo es normal que las mortales rivalicen en figura ni belleza con las inmortales”.

Contestándole a ella le dijo el muy astuto Odiseo:

“Diosa soberana, no te enfurezcas conmigo por eso. Sé también yo muy claro todo esto: que la prudente Penélope es inferior a ti en belleza y en figura al contemplarla cara a cara, y ella es mortal, y tú inmortal e inmune a la vejez. Pero aun así quiero y anhelo todos los días llegar a mi casa y conocer el día del regreso. Si alguno de los dioses me ataca de nuevo en la vinosa alta mar, lo soportaré con un corazón sufridor en mi pecho. Pues ya muy numerosos pesares pené y aguanté en medio de las olas y de la guerra. Que ahora se añada éste a aquéllos”.

Así habló. Luego se sumergió el sol y llegó la tiniebla. Retirándose ambos al fondo de la cóncava gruta gozaron del trato amoroso, acostándose juntos.

D’un salt ens anem fins al segle XX. Ací citem, per exemple, la poetessa Claribel Alegría que a la seua Carta a un desterrado ens dóna una visió irònica i desmitificadora del retorn de l’heroi. I no ens podem oblidar del famós poema Ítaca, de Kavafis. Ací podeu llegir-lo en una versió amb notes (trobada a un comentari de Sebastià al Blog de Mario).

Per a acabar, dos pàgines que poden ajudar-vos a completar el treball: el viatge d’Ulisses (de nou al Laberint); i les il·lustracions de John Flaxman per a l’Odissea.