Àgora

Després d'algunes proves i no pocs dubtes, finalment hem decidit canviar l'adreça del nostre Diari. L'única raó és millorar-lo perquè es parega cada dia més al que vosaltres vulgueu que siga. Però abans d'abandonar aquesta pàgina donem les gràcies a tots els qui heu passat alguna vegada per ací; i, ja sabeu, esperem tornar-vos a trobar ben prompte per a inaugurar la nova Àgora, tan sols a unes poques lletres de distància:

http://alagora.blogspot.com.

Ens llegim!

Aquesta setmana hem acabat les classes, i després dels nervis i l'enrenou de les notes finals arriba l'hora del comiat. Per a nosaltres el curs ha sigut d'estrena en molts aspectes, i aquesta pàgina només és un d'ells. Un any tan intens com hem passat ens ha de fer mantindre la il·lusió pels que vindran. Però de moment a tots ens anirà bé prendre un respir i agafar forces.

De tota manera, si per gust o (ai!) per obligació ens voleu fer alguna consulta, sapieu que, almenys durant el mes de juliol, continuarem ací a la vostra disposició. Els clàssics mai fan vacances, així que potser l'estiu és un bona oportunitat per a conéixe'ls millor.

I si teniu ganes de recordar alguns moments de l'any, feu una visita a l'Àlbum de fotos, on hem afegit imatges com la que il·lustra aquesta nota. Desitgem de cor que el títol que li hem posat es complisca per a tots. Fins una altra!

Estem als últims dies de classe i per a ajudar-vos en el repàs final hem reformat una miqueta aquesta pàgina. Les novetats afecten sobretot a l'organització de la informació per facilitar-vos la consulta.

Podeu vore que al menú de l'esquerra han desaparegut els enllaços a altres pàgines. Des d'ara els teniu agrupats en la secció De l'Àgora a... De tant en tant actualitzarem les propostes que trobareu allí, sobretot tenint en compte els vostres gustos i interessos. Així que animeu-vos a col·laborar per a construir-la entre tots.

Al mateix menú hem posat una Carpeta de classe, on guardarem tots aquells documents que faciliten o completen el treball que fem a l'aula. Ja voreu que de moment està mig buida... Però a dins cap tot allò que us puga ser útil, així que ja anirà omplint-se amb els vostres suggeriments. Per ara recomanem als alumnes de Grec que vagen perdent-li el respecte a la tercera declinació amb l'ajuda del resum que hem preparat.

I per a acabar, permeteu-me que torne a un dels millors records d'aquest curs que ja s'acaba: a l'Àlbum de Fotos podeu revisar algunes imatges de l'última representació del nostre Orfeu. Confiem que en el futur hi haurà molts més records per a compartir entre tots. Que us aprofiten les novetats i ànims per als exàmens!

Des de la Carpeta de classe, als enllaços de l'esquerra, podeu baixar-vos un document amb lectures sobre alguns mites que heu triat per al vostre treball: els amors de Zeus, els mites de Creta i el déu Dionís.

Recordeu que la resta de lectures, sobre Apol·lo i Ulisses, ja les teniu a un parell de notes anteriors del diari. Si algú de vosaltres, o qualsevol lector d'aquesta pàgina, vol comentar-les o suggerir-ne altres que li agraden, rebrem amb molt de gust les vostres aportacions. I recordeu les propostes per a comentar un text literari que vam deixar escrites ací.

Esperem que la lectura us faça passar una bona estona.

Ara que s’acosten els exàmens finals convé que ordenem les idees pel que fa a la gramàtica. De segur que el temps que dediquem a repassar-la ens serà de molt de profit a l’hora d’entendre millor els textos clàssics.

Per això volem recordar-vos les suggerències que proposàvem per a la classe de Grec a una nota anterior d’aquesta mateixa pàgina. Afegirem ara un altre recurs a Internet que hem estat visitant i ens ha paregut molt interessant. Es tracta d’una Gramática Griega Interactiva que forma part del Proyecto Palladium. De passada us animem a explorar els abundantíssims recursos que aquest portal del món clàssic ens oferix.

I no cal dir que ens teniu a la vostra disposició per a qualsevol aclariment o ajuda que necessiteu. Només heu d’escriure un comentari i us contestarem. Així que, ànims i esperem que amb aquests complements l’estudi resulte una miqueta més agradable.

Com és de llarg aquest camí! deia ahir el nostre Orfeu a l’escenari al Certamen Compitalia. Sí que és cert: ha sigut llarg i difícil des que començàrem allà pel novembre. Però hem tingut més sort que ell perquè ha acabat de la millor manera possible: amb tots feliços i emocionats per haver compartit aquesta experiència. Així que volem donar-vos les gràcies...

a Marvi, Judith i Jaume que donàreu el primer pas;

a Cristina i Laura, les dos nimfes més guapes (i xarradores) de tot l’Olimp;

a Xavi i Fernando, bons amics d’Orfeu i companys divertits als assajos;

a David, capaç de convertir-se de Narrador en Caront en tan sols uns minuts, i sempre amb eixa veu tronadora;

a Sasha, per haver-nos portat l’empenta digna d’una Fúria quan la necessitàvem; i a Isabel i Andrea, que tampoc es quedàreu arrere;

i a Bàrbara, que ens ha guiat a tots en aquesta primera aventura al teatre.

Besos a tots i tant de bo ens tornem a trobar dalt d’un escenari. Que siga ben prompte!

http://www.estudiantes.elpais.es

És una activitat que haureu fet sovint, amb més o menys èxit; i que de segur continuareu practicant a mesura que avance el Batxillerat. Sense anar més lluny, els qui esteu preparant per a classe el treball de mitologia grega sabeu que cal comentar alguns textos literaris relacionats amb el vostre tema o personatge. No estaria malament, doncs, que férem una prova. Us proposem aquest poema:

Aeroport d’Atenes

L’aurora acaricia amb dits de rosa
fusellatges que semblen, enlairant-se,
fantasmes d’alumini de la Ilíada.
La veu de les ruïnes d’algun déu,
una veu com de restes de muralla,
s’escampa en grec per la megafonia.
Vora el pope barbut, suat, amb robes
d’un negre destenyit, com una icona,
homes amb rostre astut de mercader
parlen i gesticulen amb el mòbil.
Noies de ventres tersos, avorrides,
van fullejant revistes i fan cua
davant les màquines mig rovellades
de venda de begudes. Coca-cola:
aquest és l’elixir que pren Helena,
mostrant les cames nues i les ungles
vermelles dels seus peus, que desafien
qualsevol que es proposi enterrar el mite.

Joan Margarit, Càlcul d’estructures (2005)

Per on començar? El més urgent serà assegurar-nos que ho hem entés tot, almenys quant al lèxic. Per consultar els dubtes (potser “fusellatge”, “pope”, “icona”?) ací teniu alguns recursos bàsics:
El diccionari de la Real Academia Española.
La Wikipedia.
O el tan conegut Google.

Tampoc ens vindrà malament, encara que només siga per curiositat, informar-nos sobre l’autor.

Una vegada ens hem situat, arriba el moment de comentar: el què? De entrada, hem entés el poema? Mireu el que diu sobre això el mateix poeta:

A mi em sembla que només és vàlida la poesia que s’entén. Ara bé: què vol dir entendre? (…) les persones que han llegit un bon poema ja no són les mateixes que abans de llegir-lo. Si ha passat això, és que “s’ha entés” el poema. Potser no sabrem a quin nivell, però sí que és el suficient perquè s’estigui en disposició de pensar-hi i de continuar llegint-lo, i per a això no cal cap do ni cap situació especial.

I ara anem a concretar i treure conclusions. Podem fixar-nos en:
- Les expressions més suggerents, fins i tot enigmàtiques, que sol utilitzar la poesia. Com explicaríeu, per exemple, fantasmes d’alumini de la Ilíada?
- Si hi ha algun motiu o idea que es repetisca al llarg del text.
- Què ens ha volgut transmetre l’autor? Pareu atenció al títol i al final del poema.

Tant si seguiu aquesta proposta com si en trieu una altra, fer un comentari ens permet gaudir d’un text en aportar la nostra experiència com a lectors. Que us siga profitosa.

Gisela, la professora que ens ha acompanyat aquestes últimes setmanes a classe, ens deixa un resum de les seues explicacions al voltant de l’educació a Grècia i Roma. És un tema molt interessant per si mateix, però a més a més recordeu que pot ser una bona idea dedicar-li un apartat del vostre treball d’avaluació. Si voleu fer-li alguna consulta o ampliar la informació, deixeu-nos un comentari.

Perquè llegiu algun text més sobre estudiants i professors, ací teniu la visió particular de Marcial, un escriptor llatí que sembla no tindre massa bona opinió dels mestres. A vore si descobriu què és el que més li molesta d’ells... Per cert, sabríeu identificar la frase en què es fa al·lusió als gladiadors?